Economia de llenguatge

Acabo de rebre un mail d'una gestoria amb la qual no treballo, però hi he tingut relació alguna vegada. Al cos del mail, on tens tot l'espai del món per explicar el que ofereixes, escriuen:

"Apreciado cliente,

Adjunto carta INICIO CAMPAÑA                                   

Muchas gracias."   

Entenc que en un SMS ens estalviem articles o preposicions (cosa que jo no faig), però, en un mail cal escatimar unes quantes paraules per fer una mica d'explicació? No sé, podrien dir "Adjunto carta sobre el inicio de la campaña de la declaración de renta", per exemple, i posar un punt final, de pas. I les majúscules no calen, QUE NO SÓC SORDA! Perquè les majúscules no són el títol del document adjunt, tampoc.

Per no parlar del comiat. Muchas gracias per què? Si són ells qui m'ho envien a mi… Muchas gracias per rebre i obrir el mail? I després del Muchas gracias, ni signen ni res. Au, ja t'espavilaràs.

Quan rebo els rebuts del banc m'hi estic una bona estona fins que no entenc (si és que ho aconsegueixo) quina operació m'estan comunicant. Estan plens d'abreviacions enganxadetes en un quart de línia de text, però sobra paper per tot arreu. Estalvi de tinta? No ho crec. Més aviat és voluntat d'ocultisme —no de l'esotèric, sinó de l'ocultisme professional, el que fa que els llecs no entenguem ni un borrall d'una qüestió i haguem de ser humiliats pels professionals quan, amb posat condescendent i perdonavides, ens han d'il·luminar amb la seva saviesa infinita per explicar-nos que allò que diu "imp. val. gr. f. deb." [m'ho invento] vol dir que paguis els impostos abans de tal dia o et tallaran el que et pengi— i poques ganes de posar-se en el lloc de l'altre.